Preparar el part es molt més que preparar una canastreta

Si esteu a punt de ser pares és important  tenir planificat com us agradaria que fos l’arribada del naixement del vostre fill.

Tots sabem que un part és una cosa fisiològica i natural i que és pràcticament impossible de delimitar amb exactitud tot el que volem que passi, però si és  important tenir una idea de tot el que ens agradaria que succeís, com succeís i a la vegada poder-ho manifestar.

Hem de tenir en compte que totes les dones tenim uns drets que són fonamentals i han de ser respectats en un dels moments més importants de la nostra vida, l’arribada del nostre fill.

Hi ha una sèrie d’aspectes bàsics a tenir en compte:

1. Intenta tenir resolts tots els possibles conflictes que puguis tenir tant interns com amb els altres, això et farà estar més tranquil·la en el moment del part i no serà un factor distorsionant per desencadenar el part ni per acompanyar tot el procés. Intenta portar la motxilla ben buida, per omplir-la de joia, alegria, amor i de factors resolutoris per l’etapa del post part.
2. Busca tota la informació que necessitis, una llevadora és el professional idoni  que domina el tema de la maternitat/paternitat, embaràs, part  i criança. Aquesta informació és important  per tal de prendre la millor decisió per a tu, la teva parella i el teu fill. La preparació al part es tant important com la preparació a la futura maternitat i paternitat.
3. De cara a la preparació al part, és important que t’hagin ajudat a escoltar el teu propi cos per així poder identificar quins son els signes de que el cos va canviant i es va preparant per l’arribada del teu fill. És important que identifiquis la normalitat de la simptomatologia de les diferents etapes del part , per així prendre una decisió de quan es l’hora que t’has de desplaçar a un hospital si el que has decidit es parir en un hospital.
4. Coneixent el teu propi cos i tots els canvis que va fent durant el treball de part es important que sàpigues utilitzar totes les eines que t’han facilitat per tal d’acompanyar tot el procés de dilatació. Pensa que la dilatació acostuma a ser un procés llarg i que com més tranquil·la estiguis i més segura et sentis de tu mateixa i més favorable sigui l’entorn, el treball de part es desenvoluparà amb més facilitat i normalitat. Tant si estàs a casa o estàs  a l’hospital, intenta crear-te un ambient que et doni confiança.
5. Es molt important que tu triïs qui t’acompanyarà en el teu part, no importa que sigui la teva parella, la teva mare o una amiga, aquesta ha de ser una persona en la que tu et sentis agust i li tinguis plena confiança. A la vegada ha d’estar igual de preparada que tu.
6. Manifesta en tot moment tot el que necessitis. Pensa que si estem davant d’un part que es desenvolupat amb tota la naturalitat pots tenir llibertat de moviments, menjar i beure si et ve de gust o fer-te una dutxa o un bany.
7. Tingues en compte que a la fase final del part, pots passar moments crítics per l’increment del dolor, el cansament acumulat  i les ganes esperades de rebre als teus braços el  teu propi fill; són aquests els moments en els que t’has de deixar anar i no reprimir-te i treure totes les teves forces i energia positiva.
8. Per tot això es molt important que tingueu  preparat un pla de naixement o pla de part, un document útil de comunicació que pot facilitar molt als professionals que us acompanyin al procés de part. Aquest document el podeu aconseguir a l’hospital on decidiu  anar a parir , al vostre Centre d’Atenció Primària de referència o el podeu realitzar vosaltres mateixos.

És important saber que el pla de part és un instrument on es manifesta la voluntat de decidir lliurement sobre les intervencions que puguin aparèixer en el procés de part.

Gaudeix al màxim de l’arribada del teu fill, pensa que es un fet únic a la vida, i que el primer moment de retrobament  és un moment màgic, no es necessari immortalitzar-lo ni en fotografies ni en pel·lícules de vídeo, sinó que es un record que et queda per sempre a la retina.  Així doncs, que tinguis un bon part.

Article publicat a la Revista Xics. Desembre 2015